Context Històric

A l'inici de la Guerra Civil espanyola, Rodoreda va col·laborar amb el Comissariat de propaganda de la Generalitat (una oficina de la Generalitat de Catalunya que va tenir un paper propagandístic destacat durant la Guerra civil espanyola).

En 1939 es va exiliar a França. Rodoreda creia que l'exili seria per poc temps i va deixar al seu fill a càrrec de la seva mare. Es va instal·lar en París, on va fugir amb l'arribada dels alemanys a l'esclatar la Segona Guerra Mundial, i es va establir en Burdeos. Posteriorment, es va traslladar a Suïssa, a la ciutat de Ginebra, en la qual es va instal·lar al costat del seu company sentimental Armand Obiols, pseudònim del crític literari Joan Prat. L'any 1972 va tornar a Catalunya, després de la mort del seu amant a Viena, amb dues amigues de l'època en la qual va treballar en el Comissariat de Propaganda es va instal·lar en Romanyà de la Selva (província de Girona).

Biografia

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908- Girona, 13 d'abril de 1983) va ser una escriptora catalana, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. La seva obra ha estat traduïda a vint-i-nou idiomes.

Mercè Rodoreda i Gurguí neix en una petita torre amb jardí del carrer de Sant Antoni, actualment carrer de Manuel Angelon, al barri de Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona.
Deixa d'anar a l' escola (Barri de Sarrià) molt petita i passa una infantesa solitària lliurada al somni i a la lectura. Al 1913, va actuar per primer cop en un teatre en l'obra El misteriós Jimmy Samson, en el Teatre Torrent de les Flors. Al 1928, Mercè Rodoreda contrau matrimoni amb el seu oncle a l'església de la La Bonanova.

Obté, amb Aloma, el premi Crexells de l'any 1937. Després la refarà i en publicarà la versió definitiva l'any 1969. Les circumstàncies dramàtiques de la Guerra Civil espanyola l'obliguen a emprendre la pelegrinació de l'exili.(França: Paris, Bordeus. Suïssa: Ginebra. Espanya (Catalunya): Romanyà de la Selva).

El 1954, coincidint amb el seu afincament a Ginebra, comença la seva etapa de maduresa escrivint títols tan coneguts com Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), potser la més coneguda i emblemàtica, portada de cinema i traduïda a nombrosos idiomes, El carrer de les Camèlies (1966), Un jardí vora el mar (1967); La meva Cristina i altres contes (1967). És a finals de la dècada dels setanta que torna a Catalunya. Amb Mirall trencat (1974), acabada a Romanyà de la Selva, comença la seva etapa de vellesa; al 1980 apareixen Viatges i flors i Quanta, quanta guerra i el 1986 La mort i la primavera, la seva obra pòstuma.

Finalment, Mercè Rodoreda va morir a Girona víctima d'un càncer l'any 1983. Per voluntat pròpia, fou enterrada al cementiri de Romanyà de la Selva.

Espai Multimedia: